Ací podeu deixar els vostres comentaris
sobre la pre-exposició que va realitzar el grup 7. Us recorde que el
títol de la seua unitat didàctica és: "Relaciona't"
(Recordeu
que aquests comentaris
tenen com objectiu proporcionar un feedback a les persones del grup que
ha exposat, per tal que puguen millorar la seua futura exposició. En
aquests posts els comentaris es podran realitzar al llarg de la setmana
posterior a la pràctica)
Hola companyes, dir-vos que les vostres activitats em van agradar perquè pense que les activitats estan molt ben treballades a l’hora d’ensenyar i treballar diferents expressions o emocions amb els xiquets i xiquetes. Per exemple l’activitat de copiar l’expressió que et feia el de darrere de la fila està molt bé, perquè per mitjà de la imitació treballen diverses expressions. D’altra banda, l’activitat de les estàtues no la veig, és a dir, crec que es un poc complicada per a xiquets tan menuts. El dir-los que creen una figura que expresse per exemple la tristesa, l’alegria o qualsevol altre sentiment ho veig complicat. M’agrada l’activitat, però la veig orientada cap a xiquets i xiquetes més majors. Perquè si a nosaltres, adults, ens costa de vegades expressar i identificar sentiments... i per a fer la figura estàvem rumiant a veure que fèiem... No sé si a classe la vàreu plantejar d’una manera diferent que a la unitat didàctica ja que som més majors i tal... De totes maneres, la mateixa activitat la podríeu plantejar d’una manera diferent, per exemple no dir “Feu una figura que represente l’enuig”, sinó “A veure qué coses fan que vos enfadeu?... feu com si estiguéreu enfadats..”; de la mateixa manera dir “I què coses fan que estigau contents? Veure als iaios? A veure què feu quan els veieu!”... Ho orientaria més fent feedback en ells i a base de pregunta-resposta que representen accions de la vida quotidiana. Pense que així tal vegada resultaria més fàcil per al xiquets.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola chicas,
ResponEliminaMe gustaron mucho las actividades que diseñasteis, ya que se trabajaban las emociones individualmente y con los compañeros de una forma divertida. Solamente os quiero comentar un pequeño apunte.
Lo que observé en la primera actividad que realizamos (ir andando, dar ítems y hacer la emoción correspondiente) es que nos quedábamos mucho tiempo pensando en lo que teníamos que hacer, ya que mientras nosotras andábamos ibais explicando la actividad. Quizás esto para los niños sea un poco lioso.
Una posibilidad para que esto no ocurra sería, antes de comenzar la actividad explicar uno por uno los ítems y las respectivas emociones que deben hacer en cada uno de ellos. Y esto repetirlo varias veces para que los niños lo vayan asimilando. De esta manera, en la actividad lo habrán asimilado mejor y no se tendrán que parar tanto tiempo a pensar lo que tienen que hacer.
Por todo lo demás, ¡enhorabuena!
Hola companyes!
ResponEliminaHem va agradar molt el tema de la vostra unitat didàctica, ja que sempre hi han xiquets i xiquets a classe que els costa donar aquest pas per interactuar amb la resta de companys, i fomentar-ho de manera que no es senten obligats a ser amics d’uns o d’altres m’ha agradat molt.
Les vostres activitats ens van fer passar una molt bona estona, ens vam riure molt, però trobe que algunes són molt abstractes per a d’ells, com la de representar una emoció o sentiment, ja que Inclús a nosaltres ens consta pensar com fer-ho.
També, no se si a causa del temps d’exposició a classe o si estava planteja d’aquesta manera, no enteníem molt bé les regles o indicacions de cada activitat. No se si als xiquets se’ls explicaria d’altra manera per a que ells ho entengueren, però com he dit avanç crec que te un nivell de dificultat més alt.
Una proposta de millora seria treballar-ho en diferents sessions i afegir els ítems poc a poc, i després en una ultima sessió i com a avaluació veure si els xiquets han respost correctament a les indicacions treballades al llarg de la unitat.
Excepte aquestos detalls sempre corregibles per a tots nosaltres, hem va agradar molt la vostra pre-exposició, i m’ho vaig passar molt bé.
Estimadas compàñeras:
ResponEliminaCreo que no soy la persona adecuada para generar comentarios critico-constructivos, por que como podreis comprobar me gustan todas las actividades que grupo trás grupo vamos realizando, y me generan multitud de ideas para trabajar con niños.
En vuestro caso tengo que deciros que me pareció muy positivo el poder trabajar las emociones con los niños, pero sobre todo el poder trabajarlas sin ningún tipo de material. Vosotras pensareis que me he vuelto loca, pero no, os voy a explicar el motivo de lo que más interesante me pareció en vuestra pre-exposición.
cuando realicé el ciclo de educación infantil, realicé las prácticas en una ong que trabajaba con niños en exclusión social.
Cuando llegué allí ví que el material brillaba por su asencia, pues no había fondos para comprar material para los niños, con lo cual muchas de las personas que pasaban por allí se rendían ante la imposibilidad de los recursos económicos, pero a veces no nos damos cuenta que sin nada podemos trabajar mucho.
Como vosotros demostrasteis, no hacen falta grandes materiales si la voluntad de trabajo es buena y está bien organizada como es vuestro caso.
Quizá como dicen las compañeras hay actividades que igual podían aplicarse a niños un poquito más mayores, pero en todo caso podrían simplificarse en infantil, creo que eso no es un problema.
Lo maravilloso vuelvo a repetiros es el poder trabajar con ellos siempre.
Un gran trabajo chicas que a mi personalmente me enriqueció como persona y como futura docente.
Mi más sincera enhorabuena
Bon dia!
ResponEliminaCom han dit anteriorment les companyes, aquesta va ser una activitat molt interessant i diferent, no obstant considere que (possiblement per la falta d'espai i la gran quantitat de gent), estavem un poc desorganitzats, ja que hi havia estones que no sabiem molt bé el que fer.
Aportaria que per a realitzar activitats com aquestes, i sobretot a l'hora d'enfrontarmos a dificultats com les que es presentaren aquest dia, cada mestra hauria d'haver-se col·locat amb un grup per tal d'atendre de forma més individualitzada als alumnes, ja que resulten activitats un poc costoses i de vegades es necessita de l'ajuda de l'expert.
Per la resta, com ja he dit, va ser una activitat molt divertida i interessant, enhorabona xiques!
Bona vesprada!
ResponEliminaEn aquesta pre-exposició l´activitat que més em va agradar va ser la similar al "telèfon boig" però amb una expressió facial. Personalment, em vaig riure d´allò més ja que del gest principal al final se n´anava bona diferència. Això ens fa adonar-nos com de diferents poden ser les interpretacions que cadascú fem sobre els moviments i expressions de les persones i els conflictes als que poden dur-nos.
Tal vegada, hauríem d´haver fet una xicoteta reflexió al voltant d´açò, o mirar la forma en què voldríem fer que els nens i nenes ho compreneren, encara que em pareix cosa difícil d´explicar i de entendre per a ells.
L´expressió captada és diferent en cada persona i és per això que el resultat contrasta amb el gest inicial. No obstant, la reflexió és molt bona i, com a futurs docents, ens hem de quedar amb això. Una bona forma de mostrar que cadascú és diferent i un mateix gest pot desencadenar diverses interpretacions.
Molt bé companys!
Aquesta sessió de classe va ser molt especial per la meua part..…és més és la primera vegada que comente en aquest blog…i aixó és perquè em sent més animada!!
ResponEliminaM'ha costat una mica integrar-me al grup i fer nous companys…posat que no us coneixia a cap…(bé alguns de vista), però ja he vist que sou un grup de companys molt amables i que no m'ha costat gens trobar bona companyia.
En fi..al que venim…a comentar la sessió d'ahir!!
No ha estat gens malament, hem realitzat exercicis i molts de vosaltres heu exposat vostres unitats didàctiques…a més hem pogut realitzar exercicis i divertir-nos.
Pense a manera constructiva (com ho faré sempre), que de vegades hem de posar-nos una mica en situació, en aquestes exposicions hem de perdre la vergonya i pensar que estem donant una classe a alumnes d'educació infantil. Crec que és molt important fer-ho ja que si no és així de vegades no podem arribar a comprendre la finalitat de les activitats o de les unitats didàctiquesque heu plantejat.
Ha costat una mica realitzar activitats sense pensar que els que ens estaven escoltant no eren els alumnes d'infantil sinó els nostres companys adults. Per això potser s'ha utilitzat de vegades un to de veu o un vocabulari no apropiat al moment.
En definitiva crec que hem de tenir en compte que el que estem fent és per a xiquets d'infantil i que encara que a nosaltres no ens sembli divertit amb ells va a funcionar!
Ells són capaços de fer amb una pedra un castell i la seua imaginació és magnífica!
És per això que sempre que fem alguna cosa devem pensar en ells i en què a través de l'activitat, el joc o el taller que estem proposant van a aprendre a moure el seu propi cos i a conèixer-ho, però el més important és que ho aconseguiran divertint-se i rient!!
Enhorabona companys pel vostre esforç, treball i dedicació!
Hola compis, primero de todo deciros que me gusta mucho el tema que habéis elegido para la unidad didáctica. Personalmente opino que se debería de trabajar mucho más el tema de las emociones y los sentimientos, no solo en la etapa de educación infantil… En cuanto a las actividades que hicisteis en clase me encantó que no utilizarais fichas ni imágenes con dibujos de emociones como normalmente se hace para trabajar estos temas… Si no que se trabajara a través de las expresiones directas de cada compañero/a.
ResponEliminaSolamente quería comentaros que creo que podríais completar la actividad del teléfono de las emociones haciendo que cuando la “emoción” llegue a la primera persona, no solo imite la expresión, sino que además diga la emoción o el sentimiento que piensa que representa. Así es una forma de evaluar si además de “imitar las emociones” saben ponerle nombre.