RESUM:
Les diferÈncies entre com abordar l’àrea de
coneixement de si mateix i autonomia personal són notòries degut la quantitat de metodologies possibles que
existeixen però, l’entorn del centre també afecta a la forma d’ensenyar? Després d’una investigació a tres centres
diferents es pot dir que si. El CEIP Miguel de Cervantes està ubicat en una població
menuda del interior, i la seua característica principal és la individualitat
que els Mestres ofereixen al aprenentatge significatiu dels alumnes. El CEIP
Miguel Hernández de Torrent és més global ja que es troba dins d’una ciutat
menuda, en la que hi han més xiquets per aula. Per últim, el CEIP Tomás de
Montañana que és el més globalitzador dels tres que hem vist ja que esta ubicat
dins d’una gran ciutat, Valencia.
També hi existeixen diferències internes de
cada centre, ja que no és el mateix ensenyar l’autonomia operativa i l’esquema
corporal a un xiquet de 3 anys que encara no coneix el seu propi cos que un
xiquet de 5 anys que té més experiència en aquest. Per tant, l’àrea de
coneixement de si mateix i autonomia personal esta molt més present al projecte
curricular dels xiquets de 3 anys i conforme augmenta l’edat augmenta la
dificultat d’aquest i disminueix la seua presencia. El currículum ocult entra
en acció quan més majors són, ja que la majoria de continguts que troben al
Decret 38/2008 no estan totalment desenvolupats al paper, sino que es treballa
durant el dia a dia del aula.
PREGUNTES:
1. Quina
és la principal diferencia en els tres tipus de centres?
3. Quina
és l’única similitud que trobem a l’hora de treballar l’autonomia personal en
els tres centres esmentats.
4. Defineix
breument com és la realitat dels tres centres educatius després de fer l’estudi
sobre el tractament de l’autonomia personal i coneixement de si mateix.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaRespuesta a la pregunta 3:
ResponEliminaComo ya sabemos, en educación infantil no existen asignaturas como tal, es decir, no es una asignatura que tenga un horario determinado a la semana, sino que se trabaja día a día. Es el caso del área de conocimiento de sí mismo y autonomía personal, en estos tres centros podemos ver cómo, a través de rutinas o actividades lúdicas (canciones, juegos…) se trabaja esta área, haciendo referencia al currículum dónde podemos encontrar unos ítems que deben conseguir. Es el juego, tanto libre como dirigido, un recurso que los tres centros trabajan de manera muy similar, gastándolo como base del aprendizaje en esta etapa. En los tres centros se trabaja este recurso como una motivación con la finalidad de que los niños adquieran un conocimiento significativo.
Por el contrario, existe una diferencia en este aspecto, por ejemplo, en el CEIP Miguel de Cervantes y Tomás de Montañana, sí que existe una concienciación de que los niños deben ser activos, en cuanto a los aspectos motores; mientras que en Miguel Hernández, la maestra no consideraba necesario la actividad de los niños; en cinco años sí debido a que era un profesor diferente.
Respuesta a la pregunta 2:
ResponEliminaOtra manera de poder trabajar la autonomía personal podría ser mediante unas fichas dónde apareciesen esas rutinas que queremos conseguir en los niños, como por ejemplo, un niño/-a lavándose los dientes, peinándose, vistiéndose, lavándose la cara o las manos...Algunos consejos para fomentar la autonomía podrían ser: ofrecerles alternativas a sus elecciones, presentarles nuevo retos que supongan un aumento de dificultad y valorar su esfuerzo, dejarles hacer cosas solos, respetar su privacidad, estimular su razonamiento, es decir, dejarles tiempo para contestar las preguntas y no ser nosotros quienes contesten, no desanimarles, evitar que dependan de nosotros para resolver los problemas y fomentar su pensamiento crítico.
Para niños de tres o cuatro años se pueden realizar unas actividades sencillas, tanto en casa como en la escuela, para fomentar la autonomía día a día, como por ejemplo, vestirse solo y ayudar en las prendas más difíciles, subir y bajar cremalleras, ponerse calcetines y zapatos con velcro, guardar y sacar las cosas de la mochila, peinarse, lavarse la cara y las manos, cepillarse los dientes, ir solo al baño, sonarse los mocos, ayudar en alguna tarea sencillas del hogar como regar las flores, beber en una taza o vaso, limpiarse la boca mientras está comiendo… Estas acciones se pueden ir introduciendo poco a poco, a medida que el niño vaya creciendo y así, tener una capacidad de autonomía mayor.
Para acabar decir que mantener un adecuado nivel de autonomía es fundamental para el desarrollo de la autoestima y, por consiguiente, para la integración social del niño. Es importante recordar que nuestro objetivo como futuros docentes, debe ser educar niños capaces de desenvolverse por sí mismos de acuerdo a unas normas y valores que les sirvan de referente en sus interacciones sociales, a la vez que les ayudamos a hacerse mayores.
Bona vesprada!
ResponEliminaM’agradaria contestar la primera pregunta d’aquest monogràfic que fa referència a la comparació entre els tres centres de Educació Infantil, en concret a les seues diferències i similituds.
Per tal d’entendre les diferències entre les escoles, en primer lloc és necessari tindre en compte que els tres col•legis elegits s’ubiquen en contextos molt diferents. El CEIP Miguel de Cervantes de Catadau està situat en una xicoteta població amb molt poqueta immigració i amb un idioma únic que és el valencià. En contraposició tenim el CEIP Miguel Hernández de Torrent, el qual es troba en una ciutat menuda on podem trobar gran varietat d’immigració i de llengües, fet que fa que els xiquets puguen escollir la seua escolarització en valencià o en castellà. En tercer centre és el CEIP Tomás de Montañana ubicat a la ciutat de València prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Encara que hi ha molta immigració, el col•legi en un barri amb un nivell socioeconòmic alt.
Quant a l’autonomia personal, en aquests tres col•legis hem observat que hi ha molta similitud en l’hàbit de treball referent a aquesta àrea. Un principal punt de diferència el podem trobar en la individualització de l’ensenyament com per exemple ocorre al col•legi de Catadau on trobem pocs alumnes a les aules, fet que possibilita un aprenentatge més actiu i més personal. D’altra banda, al col•legi de Torrent i València el fet de tindre més alumnes a cada classe fa que no es puguen atendre les necessitats individuals de cadascú.
També trobem algunes diferències respecte a la manera de concebre els principis d’activitat dels xiquets. Per exemple, al col•legi de Catadau i al de València està estesa la concepció de que els xiquets han de ser actius, en quant als aspectes motrius, en tots els moments de l’escolarització, mentre que al col•legi de Torrent en 3 i 4 anys la mestra no veia necessari l’activitat dels xiquets.
Per una altra banda, pel que respecta al treball de les emocions al col•legi Miguel Hernández se li donava molta importància a aquest tema, ja que es treballava de manera oral en l’assemblea, mitjançant fitxes i també amb jocs i cançons. Per contra, al col•legi Tomás de Montañana sí que es treballava però no de manera significativa. Es comentava en l’assemblea quan els xiquets contaven el cap de setmana o alguna notícia important. Al Miguel de Cervantes, les emocions es tracten de manera més lúdica mitjançant jocs, encara que també hi ha aspectes d’aquest tema que podem trobar en el currículum ocult.
Altra diferència resideix en el tractament de l’esquema corporal, el qual es pot fer de diverses maneres. El Miguel de Cervantes ho treballa més als 3 i 4 anys amb unitats didàctiques específiques, mentre que a l’aula de 5 anys no es treballava com a contingut sinó com a complement d’altres aprenentatges. Al col•legi Miguel Hernández i al de Tomás de Montañana, al contrari, es treballa d’una manera gradual, és a dir, en 3 anys es treballa amb cançons i alguna fitxa; en 4 anys es treballa un poquet més les parts del cos i l’esquema corporal i en 5 anys comencen a aprendre les articulacions i els ossos amb l’ajuda d’un projecte.
En quant al joc, tant lliure com reglat, es treballa d’una manera total, gastant-lo com a base de la majoria dels aprenentatges d’aquesta etapa. Als tres col•legis és treballa d’una manera molt similar, tractant aquest recurs com a motivació o incentiu per a que els xiquets adquirisquen un coneixement significatiu.
Per últim, cal comentar que en funció de les mestres també hi ha diferències entre les aules d’un mateix col•legi. Aquest és el cas del CEIP Miguel Hernández de Torrent, que en l’etapa de 3 i 4 anys tenen una mestra de psicomotricitat que no dóna importància a aquesta àrea i moltes vegades no realitzen cap activitat però, per contra, a les classes de 5 anys el professor que imparteix psicomotricitat utilitza una metodologia activa donant-li molta importància a que els nens coneguen el seu propi cos i també el dels demés.