dissabte, 8 de març del 2014

Sessió 9: "Imatge corporal"



La sessió del passat divendres la vam dedicar a reflexionar sobre la nostra imatge corporal i la influència de les emocions en la configuració del nostre "mapa corporal". Un comentari generalitzat va ser la pobra acceptació que tenim de la pròpia imatge corporal i el rebuig que sovint mostrem a mirar-nos interior i exteriorment. La sessió va quedar massa curta... És per això que us convide a comentar en aquest post les impressions sobre la pràctica o qualsevol reflexió que desitgeu fer sobre aquest tema.
(Comentaris fins el dia 20 de març)

10 comentaris:

  1. Esta sesión nos mostró como ninguna persona está a gusto con su cuerpo. Todos nos encontramos defectos, ya seamos altos, bajos, delgados, pelirrojos...etc.
    Muchas veces esto se convierte en un problema. Por eso, como futuras/os docentes tenemos que aprender a querernos a nosotros mismos, para que así nos quieran, y para enseñar a nuestros alumnos, que todos somos iguales y que no importa cómo eres físicamente, lo importante es cómo eres como persona.


    En la sesión que tuvimos, comprobamos por nosotros mismo ese problema. Las prácticas que llevamos a cabo consistían en vernos a nosotros mismos. Ver que nos gusto y que odiamos. Y pudimos comprobar que todos nos encontrábamos imperfecciones.
    Fue bastante enriquecedora y nos hizo ver que, si una persona no está a gusto con su propio cuerpo, puede afectar a sus emociones, a relacionarse con los demás, incluso a su manera de andar o de sentarse.

    También, hablamos de la salud. De si una persona sin salud puede ser feliz y como una persona con salud puede ser feliz. Personalmente, creo que aquellas personas que tienen algún problema de salud, pueden llegar a ser más felices que aquellos que tienen una buena salud. Porque les hace ver la vida de manera diferente. Se dan cuentan que la vida son dos días, y que ya hemos desperdiciado uno. Que hay que vivir el momento, y que aquellos que tienen una buena salud, a veces pueden ser los más infelices porque no saben aprovechar cada momento que te da la vida. Por eso, da igual como seas físicamente, y tanto si tienes salud como si estás pasando por algún problema, lo más importante es quererse a uno mismo y ser feliz.

    ResponElimina
  2. D’acord amb la meua companya Cynthia, pense que es fonamental que les persones ens acceptem tal i com som, ja que si no es així mai arribarem a ser completament feliços i ens podrà repercutir negativament en molts aspectes de la vida.

    Quan parlarem de la salut, el primer que ens ve al cap és l’absència de malalties, no obstant aquest concepte va més enllà del benestar del propi cos, ja que abarca també el benestar mental i social. Parlàrem de la felicitat, de si per a nosaltres una persona sense salut pot ser feliç, doncs per a mi aquella persona amb problemes de salut serà la que realment aprecie els petits detalls que se li presenten en la vida i per tant amb molt menys podrà ser més feliç que aquells que no valoren tot el que tenen.

    La felicitat depèn de moltes coses, i nosaltres vàrem arribar a la conclusió que de vegades on no hi ha un problema, nosaltres el creem. És a dir, quan vegem el nostre cos, moltes vegades d’un petit defecte fem una muntanya i acabem obsessionades amb el nostre físic. Del que no ens adonem és que les manies que pugam tindre acabem transmetin-les al món exterior mitjançant l’estat d’ànim i el nostre comportament.

    Aleshores, pense que és fonamental que ens parem a pensar també sobre el nostre futur com a docents. Ninguna de nosaltres volem ser mestres amb inseguretats i sense un amor propi, ja que el que sigam com a persones serà el que els transmetrem als nostres xiquets. Per tant, hem de començar per deixar a banda aquestes simples preocupacions i valorar més els aspectes positius que ens ofereix la vida.

    ResponElimina
  3. De vegades no ens adonem de la importància que té la nostra autoestima en el dia a dia. Aquesta ens repercuteix en tot; en les relacions amb la gent que ens envolta, amb la nostra feina, els estudis però, sobretot, amb nosaltres mateixos. Quan una persona no està bé amb sí mateix difícilment podrà estar-ho amb les demés persones ni podrà dur a terme qualsevol tasca que se li pose per davant.
    En els adults l’autoestima és necessària per al bon desenvolupament de la nostra personalitat, però hem de tenir clar que cal començar a treballar-la des de ben menuts. El paper del docent d’infantil és clau perquè un nen tinga una autoestima alta, confie amb ell mateix i siga més positiu en tots els aspectes de la seua vida.
    Per això pense que és fonamental treballar sobre aquest aspecte i més nosaltres futures i futurs mestres d’educació infantil, perquè per ensenyar qualsevol cosa, en aquest cas a tenir una bona autoestima, hem de tindre-la nosaltres primer.

    Maria Mondéjar.

    ResponElimina
  4. Hem de ser conscients que per poder voler a altres persones primer ens hem de voler a nosaltres mateixa. Hem d’acceptar-nos tal i com som. La sessió passada vam comprovar com la majoria de la gent no està a gust amb algunes parts del seu cos, però jo hem dic, i que? I que si tens el nas gran? O si eres baixeta? O si no tens monyo? Hem d’apreciar que cadascú de nosaltres som ÚNICS en el món sencer!! Al món no hi ha ningú igual que nosaltres i això ho hem de tindre present. Ens tenim que acceptar tal i com som.
    Els nostres futurs alumnes, xiquets de 0 a 6 anys, ens tindran a nosaltres com un referent, i els hem de demostrar que ens hem de voler tal i com som. Que per tindre salut, no sols val l’absència de malalties, sino que hem d’estar al 100% en l’estat psicològic, físic í social.
    Ací vos adjunte una curtmetratge sobre l’autoestima que crec és interesant. Personalment hem va agradar molt , espere que a vosaltres també.
    https://www.youtube.com/watch?v=od2lg1ZC20s



    ResponElimina
  5. Buenos días compañer@.

    Leyendo los comentarios de mis compañeras, he de decir que estoy completamente de acuerdo con ellas, pienso que no nos damos cuenta de lo que tenemos hasta que lo perdemos. Así que, ya es hora de empezar a valorar las cosas y vivir la vida con alegría, por lo que debemos aprender de esas personas que tienen poca salud, pero que su felicidad es tan inmensa que da asta envidia. Yo creo que no hay nada más bonito en la vida que una sonrisa, así que es el momento de aprender a sacarla siempre, porque a pesar de que la vida te puede dar muchos golpes, debemos poder con ella.

    Por otro lado, cuando empezamos a hablar del esquema corporal, la clase me gusto un poco menos, ya que tiendo a no querer ver lo que tengo, entonces cuando empezamos a hacernos las fotos me resulto un poco pesado. Pero bueno, con el transcurso de la sesión y la charla con mi compañera, se me hizo más llevadera, ya que no era la única que tenía este “problemilla”.

    Para finalizar, dejando de lado mis pensamientos sobre mi cuerpo, que después de hablar de la salud, creo que son un poco tontos. Tengo que decir que estas sesiones son muy interesantes y que deberíamos de hacerlas más a menudo, ya que aprenderíamos a vernos a nosotros mismos y a la vez a querernos un poco más.

    ResponElimina
  6. Reflexionant sobre la qüestió de la imatge corporal, crec que més o menys totes pensem el mateix pel que he pogut llegir als comentaris de les meues companyes. Està clar que cadascun es sentirà de manera diferent, és a dir, uns es sentiran més o menys a gust amb el seu cos, o n'hi hauran altres que per la seua bona autoestima es sentiran orgulleses amb si mateixes i axò és lo ideal.

    Pense que el que les persones ens qüestionem dia a dia la nostra imatge és clarament u a conseqüència social; la societat ens mostra la idea d'un cos idealitzat, un cos perfecte que et portarà a tots els llocs i t'obrirà portes; un cos prim, ferme i sense arrugues a l'igual que una cara tersai bonica per a les dones; el cos de l'home ha d'estar en forma, una mica musculós però no en excés i ja de pas que tinguen una bona estatura... La bellessa, la perfecció... Això és el que ens mostren tots els mitjans de comunicació com revistes, premsa, televisió... Perquè són qui més influeixen en la mentalitat de la població i atempten a l'autoestima dels espectadors.

    Al cap i a la fi totes coneixereu allò que diuen de si et sents bé amb tu mateix que més dona com siga el teu cos, ja que aquesta felicitat, benestar i satisfacció pel teu cos la transmetràs als altres i et veuran, simplement, perfecta.

    ResponElimina
  7. Bon dia companys i companyes!
    M'agradaria comentar que mentre feiem aquesta sessió no podia llevar-me del cap un vídeo que feia poc que havia vist ( https://www.youtube.com/watch?v=j1sI2elU65U ). Aquest, és una conferència d'una dona anomenada Lizzie Velasquez, la qual fa temps fou etiquetada com a la dona més lletja del món.

    Durant la sessió, com ja vaig comentar en classe, tots destacavem allò que no ens agradava de nosaltres mateixos abans del que sí que ens agradava. Cosa curiosa.
    Tots sabem, i també ho han comentat les companyes anteriorment en els seus comentaris, que vivim en una societat, no sé molt bé amb quin terme nomenar-la...malalta?utòpica?manipulada? El cas és que, la realitat que ens estan fent viure és una realitat allunyada d'un sentit humà, on s'aprecia i es valora més un físic operat i ensiliconat, que una ment intel·ligent, o fins i tot els sentiments humanitaris i solidaris.

    Com he esmentat al principi, tenia present durant tota la passada sessió el vídeo d'aquesta dona. Fou ETIQUETADA com a la dona MÉS LLETJA DEL MÓN. Gent que no coneixia de res a esta persona comentava i opinava coses com que podria pegar-se un tir i desaparèixer. Qui té el dret de decidir sobre les nostres vides? Aquest exemple és molt extrem, però ens serveix per pensar: qui ha de jutjar com sóc jo? he de fer cas a les persones que diuen que el meu físic no és el correcte per a aquesta societat?

    ResponElimina
  8. Para mi este tipo de sesiones me cuesta más llevarlas a cabo que cualquier otras ya que me cuesta mucho sacar lo que llevo dentro, es decir, para mi es difícil expresar sentimientos en una clase llena de gente a la que mucha de ellas a penas conozco.

    También he de decir, que gracias a estas clases estoy conociendo a muchas compañeras con las que apenas tenía contacto ya que intento colocarme con gente que no conozco para no siempre repetir con las que ya tengo más confianza.

    Al principio con la actividad de expresar una emoción que Enric nos iba diciendo estaba cómoda ya que alguna me era fácil y otra difícil pero nada que ver a la hora de empezar a hacernos fotos con nuestros móviles para ver nuestras “figuras”. Pensaba que era yo la que solo sacaba inconvenientes a cualquiera de mis fotos pero al poner la actividad en común me di cuenta que todos teníamos algo malo que opinar sobre las fotos que habíamos visto sobre nuestro propio cuerpo. Tendemos a ver siempre el vaso vacío y nunca estamos contentos con lo que tenemos ya que siempre buscamos lo que no tenemos. Desde mi punto de vista, debemos ser menos críticos con nuestro cuerpo y fijarnos más en todo aquello que tenemos que son muchas cosas las que valen la pena.

    ResponElimina
  9. Nos encontramos en una sociedad en la que continuamente nos bombardean con anuncios publicitarios sobre belleza y cuerpos perfectos, esto provoca que cada vez resulte más difícil que la gente se conforme con lo que tiene y pueda ver más allá de lo superficial. No nos damos cuenta de que estos prejuicios y complejos no dejan fluir otros aspectos más importantes de la persona, que te hacen ser mejor y sentir bien. Realmente aquí es donde reside la clave del éxito, al fin y al cabo solo cuando tú eres feliz es cuando puedes hacer feliz a los demás, es algo que se transmite sin darnos cuenta.

    Esta sesión ha sido muy interesante, puesto que nos ha servido para reflexionar sobre la importancia de conocernos a nosotros mismos y aceptarnos tal y como somos, este objetivo adquiere mayor importancia teniendo en cuenta la profesión a la que nos vamos a dedicar. Es indispensable aprender a conocernos para poder conocer a nuestros alumnos, pero sobre todo hemos de aprender a leer a través de los gestos, expresiones, posturas, comportamientos. Solo de este modo podremos ayudarlos, ya que detrás se esconden multitud de sentimientos que no se van a expresar con palabras.

    ResponElimina
  10. Estoy de acuerdo con muchas de mis compañeras ya que en esta sesión nos costó mucho más expresar nuestros sentimientos y opiniones sobre nosotros mismos. A mí, personalmente, no me gustó nada la práctica que Enric nos dijo sobre hacer fotografías de nosotros mismos, y menos aún que nos la tuviera que hacer otra compañera. Para mí fue bastante incómodo y pensaba que era la única que al mirar sus propias fotografías sólo tenía palabras negativas hacia ellas, pero al realizar el debate en clase pude ver que a muchas compañeras les pasaba lo mismo.

    Sin ninguna duda el único culpable de que nos cuestionemos día sí y día también, somos nosotros mismos, la sociedad, ya que tenemos siempre en pensamiento un cuerpo y una figura idealizada que, normalmente, nunca coincide con la que tenemos y la pretendemos conseguir echando por tierra la nuestra.

    Como profesores no podemos dejar que esto nos ocurra, si tenemos una baja autoestima o no estamos contentos con nosotros mismos, esto repercutirá a nuestros alumnos de forma negativa. Por esto, concluir que si no te quieres a ti mismo, difícilmente podrás hacer llegar a los niños la idea de que se quieran tal y como son y acepten su propio cuerpo.

    ResponElimina